RESUM HISTÒRIC
1926 L’arquitecte Romaní projecta els primers plànols del Cronista Chabret entre els carrers Diana i Faura.
1933 L’arquitecte Victor Gosàlvez adapta i transforma els plànols anteriors a l’espai actual.
1935 En juny, acabant el curs, s’ocupa el nou Grup Escolar, que constava de cinc classes de xics i cinc de xiques. . Rep el nom de GRUP ESCOLAR CRONISTA CHABRET, en honor del metge i historiador N’Antoni Chabret.
1937 El vint-i-dos de desembre es trenca el front de guerra a Terol i l’aviació alemanya bombardeja Sagunt. Es tanca el col·legi i s’evacua Sagunt.
1939 Instaurada la dictadura, el centre fou escenari de la repressió política i rep el nom de Los Mártires.
1950 Es nomenen el primer director i la primera directora. Durant la dècada el centre és model de l’escola nacional catòlica.
1968 S’enderroca el mur que dividia el pati, es construïren les quatre aules que tanquen les ales, s’unifiquen les direccions i s’inicia l’ensenyament mixt.
1978 S’inicia l’ensenyament del valencià.
1980 El centre es configura com a mòdul u, en crear-se l’Ausiàs March. Recupera el nom primitiu: Cronista Chabret.
1985 S’inicia l’ensenyament en valencià amb el projecte d’immersió lingüística
1987 Es realitzen obres d’adequació del centre: sòl, baixada de sostres, calefacció…
1988 S’inicia l’escolarització de l’alumnat de tres anys.
1995 Es commemora els deu anys d’ensenyament en valencià. Ix la primera promoció d’alumnes que han fet l’ensenyament en valencià.
2001 Degut a l’aplicació de la LOGSE, ix la darrera promoció d’ESO i el centre es converteix en centre d’Educació Infantil i Primària.
2002 Amb la introducció de l’anglés a partir de primer de primària passa a ser Programa d’Immersió Enriquit.
2005 L’edifici té setanta anys i es compleixen vint anys d’ensenyament en valencià.
2007 Es configura el centre tal qual és, amb l’actual catàleg.
2015 Es compleixen 80 de l’edifici i 30 d’ensenyament en valencià.
EL NOM DE L’ESCOLA
Qui va ser el cronista Chabret?
Antoni Chabret Fraga nasqué a Sagunt el dia 28 de maig de l’any 1846 i hi va morir el 4 de setembre de 1907. Començà els estudis al Seminari Conciliar de València, estudis que va abandonar posteriorment per cursar els de Medicina a la Universitat de València, on es va llicenciar en 1872. Després d’exercir la medicina a Caudiel passà a la seua ciutat natal d’on va ser metge titular fins la seua mort. Fou Acadèmic corresponent de la Real Academia de la Historia de Madrid i de la Societé de Correspondence Hispànique, Comendador de l’Ordre d’Alfons XII i creu de 1a Classe de l’Orde del Mèrit Militar.
Admirador com pocs del passat del seu poble, dedicà gran part de la seua vida a estudiar la història saguntina. Fruit de les seues investigacions fou el llibre: Sagunto, su historia y sus monumentos (1888), obra en dos volums en els quals arreplegà els trets culminants de la història de la ciutat. A més a més publicà els treballs: Reseña histórica de la traslación de las reliquias de los santos mártires Abdón y Senén a la ciudad de Sagunto (1894), Origen y tradición de la cofradía del SantísimoSacramento o de Minerva de la Iglesia oarroquial de Sagunto (1896), Nomenclátor de las calles, plazas y puertas antiguas y modernas de la ciudad de Sagunto (1901) i Historia del convento de Religiosas del Pie de la Cruz y Santa Ana de Sagunto (1903). Molts anys després de la seua mort aparegué l’obra pòstuma: Vias romanas de la provincia de Castellón de la Plana (1978). En el camp literari escrigué la sarsuela: El Fantasma, musicada pel mestre saguntí Antonio Palanca Masià, i els poemes Cant a ma patria i En lo convent de Sant Esperit. Dotat d’un natural temperament musical, deixà composades dues misses de rèquiem, una de glòria, una marxa fúnebre i diverses obres menors, com ara polques, romanços i masurques.
