HISTÒRIA ESCOLAR D’ALGÍMIA
Helios Borja Cortijo,
cronista d’Algímia.
Sent el segle XVIII el segle de la Raó, quan la política il·lustrada de Carles III es centra en millorar les condicions de vida del poble, no és d’estranyar la presència a la població de Ramón Senderes, maestro de
primeras letras o maestro de niños, durant els anys 80 i 90. La primera menció d’ell és de 20 de setembre de 1781.
En esta primera època de l’ensenyament, Algímia, amb Algar, presenta una particularitat respecte als pobles veïns: l’encarregat d’educar els xiquets és un laic, no un religiós. Això sí, serà el rector qui donarà el permís i l’examinarà de doctrina cristiana, gramàtica castellana i matemàtiques bàsiques. Sembla que les autoritats d’aquests pobles segueixen la línia de Gregori Mayans i Siscar, qui propugnava la secularització de la cultura, donat que els clergues eren generalment tradicionalistes. La tendència es repeteix durant tot el segle XIX, malgrat les invectives de l’integrisme catòlic que, en paraules d’Andrés Majón, el maestro ha de ser religioso o no es maestro.
A partir d’aquest moment, tenim constatats una sèrie de mestres, entre ells, fills d’Algímia, com Ramon Güemes, constatat durant els anys 1833 i 1834. A meitat del segle XIX, hem d’afegir la presència d’una maestra de primera enseñanza, Pascuala Pérez, que ocupa l’escola des de 1854, la qual rep el 1858 un correctiu de la Inspecció Educativa, ja que su enseñanza se encuentra sumamente abandonada y será objeto de otra visita escrupolosa. Gràcies a Madoz sabem que el 1848 ja havia una mestra, però desconeguem el nom. Les assignatures per als xics són Religió, Història Sagrada, Lectura, Escriptura, Gramàtica, Aritmètica i Agricultura. A finals de segle, s’afegeix Urbanitat. Per a les xiques, Religió, Lectura, Escriptura, Aritmètica, Costura, Calceta i Bordat.
L’assistència de l’alumnat era irregular, ja que la consideració de la infància era diferent, pesant més el seu paper com a mà d’obra i, en el cas femení, la falta d’interès patern, ja que el futur de la filla era el d’esposa i mare. Pensem que la xiqueta treballava al camp i a casa, el xiquet sols al camp. Ho podem comprovar en l’any 1883, únic del que tenim nombre de matrícula i d’assistència.
Dades dels xics
| Any | Matricula | Assistència | % Absentisme |
| 1848 | 20-30 | ||
| 1858 | 46 | ||
| 1861 | 56 | ||
| 1864 | 38 | ||
| 1883 | 64 | 45-50 | 27 |
Dades de xiques
| Any | Matricula | Assistència | % Absentisme |
| 1848 | 20-30 | ||
| 1858 | 44 | ||
| 1861 | 118 | ||
| 1864 | 59 | ||
| 1883 | 101 | 65-70 | 34 |
L’escola masculina estava ubicada a l’Ajuntament, la qual cosa no és estranya, ja que el mestre solia ser també el secretari municipal. A més, era el consistori qui devia proporcionar el local i pagar al docent fins la Reial Ordre de 21 de juliol de 1900.
L’escola femenina estava a esquenes de l’església, on hui es troba l’assessoria del poble.
Menció especial mereix l’existència d’una escola diferent a la de xiqs i xiquetes establerta pel govern. El 1902, fugint de Sagunt per les pressions clericals, s’establia a Algímia el mestre Victoriano Cillero Medrano, fundador de l’Escola Laica, que estava al primer pis de l’edifici on estava el forn prop de l’església i que estigué en vigor fins la Guerra Civil. L’Escola Laica, com indica el seu nom, no comptava amb la Religió com a matèria d’estudi i incloïa d’altres més modernes i era mixta.
La notícia és interessant, ja que el 1907 sols 38 centres laics funcionaven en tota Espanya.
Passada la Guerra Civil hem d’esperar a 1954, quan “Regiones Devastadas” farà el grup escolar “Hermanos Serrano Súñer”, actualment auditori. A l’educació primària, renovada als anys 80 amb les instal·lacions que
hui romanen al costat de l’antiga ubicació i amb el nom de CEIP Palància, hem d’afegir, des del curs 2021-22, la secció de l’IES Clot del Moro de Sagunt.